Sobre Internet, pirateria i música. El Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"

Aquest és un tema actual sobre el que es parla molt, hi ha opinions diferents, es publiquen dades no sempre clares i es tracte sovint de forma parcial, molts cops escombrant cap a casa.

A arrel del avantprojecte de Ley de Economía sostenible el tema pren un protagonisme que pot portar a que la llei limiti i condicioni de forma molt qüestionable l’accés i distribució de continguts culturals i específicament musicals, tot i que la possible futura llei inclou àmbits molt diversos.

Quedi clar en primer lloc el meu respecte absolut cap a la feina feta per qualsevol músic, així com la postura, també inqüestionable, de que tots ells han de poder guanyar-se la vida el millor possible en funció de la feina feta. Dit això, però, venen els matisos.

Aclarir que en parlar de pirateria en aquesta ocasió m'estic referint al intercanvi personal i gratuït de música i vídeos.

La crisi de la industria discogràfica tradicional no es pot aïllar de l'augment de vendes i beneficis de la industria de les noves tecnologies, que en surt beneficiada per tots costats, ni tampoc dels nous models d’accés i distribució dels continguts musicals. El mercat senzillament es transforma i es creen noves oportunitats.

El intocable tema dels drets d'autor o de la propietat intel·lectual hauria de ser quelcom, com tot en un mon que evoluciona cada dia, revisable i adaptable. Recordem que la llei que els regula té molts anys.

Sintèticament per aquests motius, a Melomania també subscrivim el Manifest "En defensa dels drets fonamentals a Internet"‏

Extraordinari disc de China Moses

Amb el nom de “This One's For Dinah” aquest 2009 s’ha publicat un esplèndid àlbum que els amants del jazz i el blues no podem passar per alt. El bon feeling es respira pels quatre costats.

China Moses és una cantant poc coneguda al nostre país. Nascuda a Los Angeles i establerta a França, filla de Dee Dee Bridgewater, se la pot considerar una artista eclèctica. La seva trajectòria inclou tres discs: China (1997), On tourne en Rond (2000) i Good Lovin '(2004), col·laboracions amb diferents músics i la presentació del MTV francès a televisió.

"Mira, jo sempre he estat un cantant de soul i R'n'B. Mai en els meus somnis més bojos o els meus pensaments m'imaginava que acabaria fent jazz i blues, encara que sóc una gran fan de blues perquè això és el que em va atreure quan era petita.”

This One's For Dinah és un homenatge a la cantant Dinah Washington, una més dels grans mites musicals del segle passat que, immersos en un còctel de substàncies, van morir joves. El disc, fet en companyia del pianista Rafael Lemonnier, qui s’ha encarregat dels arranjaments, compte amb una bona secció rítmica i de vent. S’ha gravat al vell estil tocant tots els músics junts i la millor presa és la que ara podem escoltar. No us el perdeu.

Versió en directe de "Dinah's Blues",

un dels dos temes de l’àlbum composats per China Moses

El més destacat de la dècada (II)

En aquesta segona part del més destacat de la dècada 2000 – 2009 a Melomania hem fem la nostra tria d’alguns discs i artistes que, per una o altre raó, mereixen un lloc d’honor en el panorama musical dels primers 10 anys del segle. Aquí teniu un primer recull centrat en el pop, rock i blues internacional.

Els Grups i Solistes

Wilco Tot i haver començat a rodar els anys 90 ha estat aquest segle que han triomfat amb força, i es que aquesta gent de Chicago són prou interessants.

John Mayer Compositor, cantant i guitarrista, ha combinat amb saviesa el blues i el pop. Tant els seus discs d’estudi, especialment “Continuum”, com en directe, mostren un músic jove amb una trajectòria que encara pot oferir moltes sorpreses.

Ryan Adams Cantant nord-americà que va iniciar la seva carrera en solitari l’any 2000. Ha publicat bastants àlbums, n’ha produït d’altres i ha col·laborat amb diferents grups. Ocupa un lloc destacable entre els debutants.

Jack Johnson Des de la assolellada Califòrnia, les cançons del cantautor han omplert força discs plens de temes que entren bé, són de consum simpàtic i fàcil digestió. Un bon exemple de com amb senzillesa també es fa bona música.

Antony & the Johnsons Personatge únic per estètica i estil que ha creat un segell personal inimitable. Pot agradar o no, però es inqüestionable la seva originalitat.

Katie Melua Una de les moltes cantants que han debutat els últims anys. En aquest cas el debut conjuga qualitat i èxit, i no s’ha vist minvat en cap dels 3 discs publicats fins ara. Cançons i veu dolces, una imatge preciosa i un plantejament musical on la suavitat és la nota principal.

Bob Dylan Ha mantingut el llistó molt alt els darrers anys (i això es diu ràpid) amb una gira, “Never Ending Tour”, i dos àlbums, “Love and Theft” (2001) i “Modern Times” (2006) de màxima qualitat en una trajectòria en la que semblava difícil poder aportar més coses.

Els Discs

Riding with the King – B.B. King i Eric Clapton (2000) Recent estrenada la dècada es va publicar aquest fantàstic disc. Aquest és un àlbum memorable per la reunió dels dos grans guitarristes i pel contingut, 12 temes del millor blues interpretat amb la veterania de qui no decep.

Soul Sessions - Joss Stone (2003) El debut d’una veu esplèndida i d’una cantant encantadores que des de la seva joventut ens va regalar aquest treball ple de temes que respiraven soul actual i càlid. Imprescindible. Llàtima que els següents treballs van ser cada cop més comercials.

The Jayhawks: Rainy Day Music (2003) Un grup veterà que va sorprendre positivament amb aquest àlbum. Un grapat de cançons boniques.

Crossroads Guitar Festival (2004 i 2007) Dos àlbums i DVD benèfics gravats en directe per iniciativa d’Eric Clapton amb un conjunt de guitarristes i músics de diferents generacions, tots de primera fila.

Raising Sand – Robert Plant i Alison Krauss (2007) Un treball encertadament premiat als Grammy. Sens dubte un disc original per la proposta en que s’unien dos músics de diferent estils amb un resultat més que notable.

Once: Music From The Motion Picture (2007) Dos desconeguts, Glen Hansard i Markéta Irglová, són els protagonistes d’una banda sonora acústica que val la pena tenir a la discoteca particular.

Veure El més destacat de la dècada (I)

Vinagre y Rosas, Sabina en plena forma

Amb el record de la inigualable gira “Dos Pàjaros de un Tiro” amb el mestre Serrat , però sense noves cançons de Joaquin Sabina des de 2005, els seguidors del “flaco” esperàvem amb candeletes aquest nou disc.

“Vinagre y Rosas” són 14 temes que ens retornen el cantautor andalús fill de Madrid, el poeta madur parent espanyol de cantautors de l’altre costat del “charco”. Cançons amb nostàlgies, versos roïns, amors i desamors, alegries, vinagre i roses. Un disc amb espai per l’autobiografia, per cantar els fills, per aprendre de les cicatrius i per musicar amb la melodia de qualsevol gènere que s’ho valgui versos escrits aquí o allà, alguns ja fa un temps (“lo peor del amor cuando termina ...”). Un altre grapat de cançons de Sabina amb algunes petites joies al costat de temes que segurament no quedaran entre els millors. Se li pot demanar més a aquestes alçades ?

“Un sólo desafinado con las cenizas del amor,

las verbenas del pasado, gangrena en el corazón”

L’estrena en directe aquest dia 20 a Salamanca d’una gira programada a grans escenaris amb les entrades ja esgotades en les primeres cites. Una gira que el portarà al Palau Sant Jordi de Barcelona el 17 de desembre i més endavant, com és habitual, per terres llatinoamericanes. Tot plegat un any i mig de ruta, diu Sabina que és l’última en grans recintes.

El nou portal musical de Promusicae

Amb el nom de “El Portal de la Música” Promusicae ha estrenat una web des de la que es pot escoltar o comprar “tota” la música que es comercialitza a Espanya.

Segons ells mateixos expliquen, Promusicae és una organització de 86 membres que representen més del 95% de l’activitat del sector nacional de música gravada.

El que ofereix el portal són les llistes de vendes oficials i novetats discogràfiques dins en el mercat Español . Tot acuradament presentat, acompanyat del corresponent àudio i la possibilitat d’enllaçar amb les webs dels propis artistes o portals com Spotify que ofereixen els temes en streaming. També es pot accedir a comprar-los legalment en portals com itunes.

En definitiva, “El Portal de la Música” és una iniciativa senzilla i útil a la que manquen algunes millores com un cercador més clar i visible (proveu de trobar-lo i cercar). Tot plegat funciona dins el més estricte marc legal del consum musical digital i ha estat possible amb la finançació del Ministeri de Industria Turismo y Comercio. Les financiacions públiques al sector musical són un territori particular...

El més destacat de la dècada (I)

La dècada 2000 – 2009 ha viscut tota una revolució en el model majoritari de consum musical. Les noves tecnologies en general i la música digital en particular han entrat amb molta força, convertint-se en l’element clau que ha consolidat el que sempre ha estat una realitat: la música és l’art més popular i més accessible.

A banda d’aquest fet, cal parlar de grups, solistes, discs, tendències musicals i concerts que han fet història, però anem a pams.

Els 2000’s han estat els anys de la crisi de la industria discogràfica tradicional a favor del consum massiu de música digital. Formats com el mp3 i suports com el mòbil, el ipod i reproductors portàtils, o el intercanvi d’arxius a traves de reds P2P, són ja un fet massiu. També el impacte del vídeo musical, tot i no ser res nou, ha tingut més presència que mai. Només cal veure el que avui representa pel sector l’omnipresent YopTube en particular i Internet en general.

Els directes són un altre fet rellevant. La quantitat de concerts i festivals arreu i els ingressos generats per aquesta via, sobre tot en la segona meitat de la dècade, ha superat el que era habitual el segle passat.

En el terreny més concret de fets i noms destacats és una bona síntesi dels darrers 10 anys la publicada per NPR music: “Timeline: The Decade In Music”. Es tracte d’un resum cronològic prou interessant d’aproximadament 50 dates amb els seus respectius esdeveniments. Els de NPR assenyalen plataformes com itunes o youtube, artistes mediàtics com Madonna o Britney Spears, però també el Pullitzer concedit al jazzman Ornette Coleman o el disc “Cinese Democracy” de Guns N Roses.

En una propera crònica entrarem en el capítol de noms que ha Melomania considerem més destacats.

Veure El més destacat de la dècada (II)